Autora: María José de la Rosa Ignacio

(Versió per a dos intèrprets)

 

PERSONATGES-     Gelexandre Magnum            Ambaixadora Srta. Congelació

                                   Calorina Cantarina               Monstre

                                   Cucó Nosejo                          Coronel Manoquemano

                                   Ambaixador Xafogor          Sargenta Sorbet

                                   Papallona i cuc

 

PRIMERA ESCENA

 

(Narració amb retroprojecció)

NARRADORA- En un estrafolari sistema planetàri

                       giren tres planetes com si fossin veletes

                       per una part, Cremart, el més proper al Sol;

                       el del mig, Bonsclímes, i en aquesta frase no hi ha rimes,

                       ¿o sí?; i per l’altra banda, Uiquinfred, el planeta gelat.

 

Tot va començar un calorós matí al planeta Cremart.

 

CREMART

(Apareix cantant Calorina Cantarina)

                                           

                        (AL·LEGRE)

CALORINA- Sóc la Calorina Cantarina, aquesta sóc jo, laralarala lalala……. Quina calorassa!, ¿On estarà en Cucó? (mira als dos costats)  ¡Cucó!.

Cava túnels sota terra i no sé mai per ón sortirà. ¿Cucó Esmirriadet!, ¿Ón ets?

 

CUCÓ- (En off) Aquí, Aquí.

 

CALORINA- On? (el busca)

 

CUCÓ- (En off) Aquí, Aquí.

 

CALORINA-On? (el busca)

 

CUCÓ-( Apareixent) Aquí !

 

CALORINA- Ai, Cucó, que eixerit que ets!, (Li dóna una abraçada asfixiant)

 

CALORINA- Cucó Nosejo, ¿tú tens calor?.

 

CUCÓ-  Per qué?

 

CALORETA- Perque vaig a connectar el nostre ventilador tira-fresca.

 

CUCÓ- I per qué?

 

CALORINA-  Ai!, Cucó, deixa de fer preguntetes. (Connecta el ventilador. Soroll

de vent) .(AGRAIDA) Ai, quin vent bufa!, quina llibertat!, quin ou ferrat!

 

CALORINA-Menys mal que amb el tira-fresca, la calor marxa lluny!.

 

CUCÓ- I perquè?

 

CALORINA- Ai, Cucó!. Els tira-fresca envíen la calor lluny i gràcies a ells podem viure en el nostre calorós “planeto”

 

CUCÓ- Ah! ja. Escolta, pero, perquè                      

 

                       (FARTA DE PREGUNTES)

CALORINA- Rajos abrasadors!, qué pesat que ets. Deixa ja de fer preguntes!.

 

CUCÓ- El Cucó menja terra (apareix per sota)

 

CALORINA- Terra? Ècs! Bé ara vaig a fer el que es pròpi: Aniré en busca del meu escalfavistes, que desapareix quan et despistes. (Busca una mica per escena i després marxa)  Ón l’hauré ficat?

 

UIQUINFRED

(Al planeta Uiquinfred apareix el flemàtic Gelexandre Magnum, amb una tassa de tè de líquens a la mà.)

 

GELEXANDRE- (Tremolant) En aquest gèlid planeta prendre's un té és un problema. Si no t’afanyes es congela. Sort que amb l’expulsa-calor la vida és molt millor. Ah, quina escalforeta tant reconfortant! I ara, com cada dia després del té, vaig a contemplar l’univers. Sempre el deixo al mateix lloc. No marxarà lluny Ah! Heus aqui el meu gelavistes.

(Treu un llargavistes congelat i hi mira a través)

Cremart, el planeta de la calor! Quasi podría asegurar que sento emoció. Em pregunto com seràn els seus habitants? Em pica la curiositat . Ah! Potser hauria de considerar viatjar fins aquest càlid planeta. Clar que, ben pensat, el planeta Bonsclimes sembla més adequat, per la seva exquisita verdor, les seves fruites exòtiques, el seu clima moderat. Si no fos per!...

 

 

 

 

 

CREMART                                                 

(Apareix Caloreta cantant. S’escolta el roncar del Cucó en off)

                        (PARLANT BAIX)

CALORINA- (Mirant cap a baix i parlant fluixet)  Ai!,  En Cucó s’ha adormit. Qué maco! Qué entranyable! Shssssss!. (De sobte aixeca la veu.) (CRIDANT)   Cuqueeeet!!, que ja sóc aqui amb el meu escalfavistes!

 

CUCÓ- (Apareix asustat ) I perquèeee?

 

CALORINA- Perque vaig a contemplar les estrelles i els “planetos”.

 

CUCÓ- I per qué?

                      (FARTA DE PREGUNTES)

CALORINA-Per totes les xafogors Cucó!, deixa de fer preguntetes!

 

(Mirant per l'escalfavistes.) (AMB ADMIRACIÓ) Ahhh! El planeta congelat altre cop. ¡Quin gustet! ¡Qué fresquets deuen estar els seus habitants! Potser massa i tot…

 

CUCÓ- Ei, ei, ei!, pero, perquè?, perquè? (En Cucó badalla i desapareix)

 

CALORINA- Ai, Cucó, nenet, ets un pesadet! (Torna a mirar per l'escalfavistes) Ai, com m’agradaria viatjar al “planeto” Uiquinfred i conéixer els seus habitants!  Encara que aquell altre planeta m’agrada molt més, perque allà no hi fa fred ni calor. ¡I quantes flors de colors!, quants arbres plens de fruites! Segur que estàn boníssimes… Encara que en aquell “planeto” hi viu el...(S’escolta el rugit del Monstre ¡¡¡GRRRRRRRRRR!!!)  (MOLT ASUSTADA) Es el Monstre del “planeto” verd. Diuen que es un gegant enorme!

 

CREMART I UIQUINFRED

CANÇÓ-DUET

 (Calorina i Gelexandre canten i ballen )

(Ambdues estrofes es repeteixen igual dues vegades més, excepte la última estrofa que es canta en duet)

 

GELEXANDRE-

AQUEST MONSTRE ES TOT CONGELAT

FRED, VIU UNIVERS ENLLÁ

DEU TENIR DENTS COM GRANS PUNXES DE GEL

I UNGLES DE VIDRE AFILAT

 

CALORINA-

AQUEST MONSTRE ENS DESAGRADA,

LI TENIM POR EXAGERADA

ÉS UN MONSTRE TERRORIFIC,

AMB UN ALÈ CALORÍFIC.

 

 CUCÓ- Y perquée ?

 

CALORINA- Diuen que si el Monstre et tira l'alè, et xamusca el cabell, les dents, y... y... les orelles!

 

GELEXANDRE-

AQUEST MONSTRE ES TOT CONGELAT

FRED, VIU UNIVERS ENLLÁ

DEU TENIR DENTS COM GRANS PUNXES DE GEL

I UNGLES DE VIDRE AFILAT

 

CALORINA-

AQUEST MONSTRE ENS DESAGRADA,

LI TENIM POR EXAGERADA

ÉS UN MONSTRE TERRORIFIC,

AMB UN ALÈ CALORÍFIC.

 

CUCÓ-¿ Y perquée ?

 

CALORINA- Diuen que si el monstre et xafa, et deixa els “peusos” planxats i no et pots desenganxar del terra... mai més!

 

 GELEXANDRE-

AQUEST MONSTRE ES TOT CONGELAT

FRED, VIU UNIVERS ENLLÁ

DEU TENIR DENTS COM GRANS PUNXES DE GEL

I UNGLES DE VIDRE AFILAT

 

CALORINA-

AQUEST MONSTRE ENS DESAGRADA,

LI TENIM POR EXAGERADA

ÉS UN MONSTRE TERRORIFIC,

AMB UN ALÈ CALORÍFIC.

(Duet final)

CALORINA- ES UN MONSTRE ATXITXARRADOR

GELEXANDRE- ES UN MONSTRE CONGELADOR

CALORINA- AMB EL SEU ALÈ CALORÍFIC

GELEXANDRE- AMB EL SEU ALÈ FRIGORÍFIC

 

GELEXANDRE- Vaja, altre cop la espantosa criatura que habita el planeta Bonsclimes! La seva potent veu indica que es un monstre d'enormes dimensions. Jo diría que tant gran com una glacera!

(ASUSTADA)

CALORINA- Diuen que té una llengüa de foc capaç de fregir a qui sigui, i unes dents enormes i afilades com les espines d'un cactus!

 

GELEXANDRE-Segons narren les llegendes, la Criatura poseeix un alè capaç de gelar a qui sigui y uns ullals gegants, afilats com pannes de glaç ! Deu ser una criatura realment desagradable!

                      (ASUSTADA)

CALORINA- Segur que és un monstre “horripilos” y “espantarrant”!

 

(Nou crit de la criatura  ¡GRRRRRRRRRRR! En Gelexandre fuig esparverat)   

 

CALORINA-   Cucó!, puc amagar-me amb tu?

 

CUCÓ- (En off). No hi caps.

 

CALORINA- Si que hi quepo, ja veuràs! (Desapareix per sota) (En off)  Estira una mica, Cucó.  Renoi, m'he quedat encallada!

 

 CUCÓ- I per qué?

 

                       

SEGONA ESCENA

(Narració amb retroprojecció)

NARRADOR-      Després de moltes observacions, preguntes i admiracions,

                        Decideixen coneixe's cremarcians i uiquinfredolics

                        i es citen sense remei a l'asteroide del mig.

                        Allà van amb les seves naus espacials

                        la Ministra d'assumptes congelats del Planeta Gelat

                        i el Ministre d'assumptes atxitxarrants del Planeta Abrasador.

 

ASTEROIDE

 

SENYORA CONGELACIÓ- (Apareix en escena) Estic esperant a l'Embaixador del planeta de la calor... Sembla que vé amb retard!. Segur que es petit y panxut...

I a més es un triganer!.

 

XAFOGÓS- (Entra en escena sense veure a la Ministra) He quedat amb la Ministra del planeta gelat... Será més estirada que un cactus sec!

 

SENYORA CONGELACIÓ- Iuhu!, senyor ministre!

 

XAFOGÓS- (Espantat) Aaaah!!

 

SENYORA CONGELACIÓ- (Espantada) Aaaah!! (A part) Qué rar que és!.

 

XAFOGÓS- (A part) Que estranya és! ... Vull dir, encantat de conéixer-la. Jo sóc l'arxifamós y supermolón , Xafogós!.

 

SENYORA CONGELACIÓ- Ah!, sí, sí... (A part) Jo més aviat diria arxisapastre y superpanxut!

 

XAFOGÓS-Com diu, senyora?.

 

SENYORA CONGELACIÓ- No... deia que el meu nom és Senyora Congelació... del Pòl de l'astre Fred.

 

XAFOGÓS-Ooooh!, encantat de conéixer-la, senyora Pollastre Fet.

 

SENYORA CONGELACIÓ-Aaargh! (A part) Aquest senyor no s´adona de res!

 

XAFOGÓS- Permeti'm que li besi el peu ( Li besa el peu, es mareja i cau a terra defallit) Arggg!, quina pudor! (S'aixeca) Millor que li besi la mà ( li besa tot el braç) Puaaj!, quina pudor que li fa l'aixella!

 

SENYORA CONGELACIÓ- Bé, bé, ens hem reunit per parlar del monstre del Planeta Verd. Junts els cremarcians i uiquinfredolics destruirem aquest monstre!. I llavors, els uiquinfredolics ens en anirem a viure a aquest planeta, que per aixo hem passat molt de fred!

 

XAFOGÓS- (Interrompent) Ni parlar-ne senyora Pollastre Fet!, Bonsclimes será per nosaltres, els cremarcians, que al nostre planeta ens atxitxarrem!.

 

SENYORA CONGELACIÓ- HA! Ja has sentit el que he dit, Bistec arrebotit!.

 

XAFOGÓS- Serà nostre, això és un fet ... cara de bolet!.

 

SENYORA CONGELACIÓ- Doncs vostè, cap de meló, rodó i... botifarró!

 

XAFOGÓS- Doncs vostè, Espaghetti esprimatxat amb el cap desgavellat!!

 

SENYORA CONGELACIÓ-Prou!, no ens insultem més, això és degradant, congelant y poc elegant.

 

XAFOGÓS- Té raó, lo políticamente correcte es declararnos...

 

CONGELACIÓN Y XAFOGÓS- ¡¡La guerra!!

(Nou crit de la Criatura  ¡¡¡AAAAARRGGG!!!. Xafogós salta als braços  de la Senyora Congelació)

 

XAFOGÓS- Això sembla un quart pis!

 

SENYORA CONGELACIÓ- Però escolti!, Qué hi fa vostè aquí dalt? Baixi ara mateix, boterut!.

 

XAFOGÓS- (Caient al terra) Ai!. Ai!

 

SENYORA CONGELACIÓ- (Amb tò amable forçat)  Ui, quin greu! Bé, estimat col·lega, l'entrevista s'ha acabat. Fins aviat!

 

XAFOGÓS- (Aixecant-se) Adéu espaguetti esprimatxat, us donarem el que heu buscat!

(Se'n va primer)

 

SENYORA CONGELACIÓ - Guanyarem els fredolics, és la fí dels ventres tips!! (Se'n va després)

 

 

ESCENA TERCERA

  BONSCLIMES

                                                              

(Breu escena visual amb la Papallona i el Cuc)

NARRADORA-Mentres tant al planeta verd tot está tranquil. On para el monstre terrorífic? Ningú ho sap. Es un misteri.

 

ESCENA QUARTA

 

UIQUINFRED

(Apareix EL planeta Uiquinfred amb en Gelexandre al costat de la seva estufa, mirant pel llargavistes)

 

GELEXANDRE- Considero que aquest planeta anomenat Bonsclimes provoca en mí certa curiositat ; tot allí sembla tan bonic i de tant bon gust.

Si bé és cert que allí té el seu cau el monstre aquell tant desagradable. Es curiós, mai he arribat a constatar la seva presència amb el meu gelavistes. Allí tot sembla tant agradable, pero ni una petjada de “La Criatura” (deixa de mirar). I tot i així, els gruñs pertanyen sens dubte a una enorme criatura.

 

(Apareix la sargenta Sorbet, mentre sona música militar)

 

STA SORBET- (En off.). Ciutadà Gelexandre! Ciutadà Gelexandre!

 

STA SORBET- Salut, ciutadà Gelexandre!  Sóc la Sargenta A, A, A, Atchissss!… Agripeta Sorbet y vinc a emportarme la seva estufa expulsa-calor (senyala a la estufa)

 

GELEXANDRE- Com diu? Crec que no he comprès les seves paraules.

 

SORBET- Pues que m'he d'emportar tots els artefactes expulsa-calor ja que els necessiten urgentment per a la guerra. Au, vinga! M'emporto el seu (intenta agafar-lo)

 

GELEXANDRE- Un moment  siusplau, diu que hi ha una guerra?

 

SORBET-  Apropi's, apropi's! Doncs és que no ho sé..., Atchusss! (Li estornuda a la cara) ...a mi mai m'expliquen res. Només m'han dit que m'emporti els artilugis per a connstruir un gran canó de guerra. I com jo mai faig preguntetes i sempre obeeixo les ordres doncs, m'ho emporto! (agafa la estufa). Adéu ciutadÁ..Atchisss! (estornuda), Gelexandre, a... a... Atchisssss! a...brigui's!

 

GELEXANDRE-  Afirmo que m'ha deixat glaçat! De tant fred, hauré de buscar un altre indret !

 

CREMART

(Entra Calorina cantant mentre es sent en off com en Cucó ronca)

                        (AL·LEGRE)

CALORINA- Sóc na Calorina Cantarina, aquesta sóc jo. Laralarala, lalala. Quina xafogor! Ara vaig a connectar el nostre ventilador tira-fresca. (El connecta) Txas, txas. No s'encèn! txas, txas. No funciona! Txas, txas (el ventilador comença a funcionar) (AGRAIDA). Ai, quina fresca!. Que agraït! I quin... mosquit!!... fuig mosquit pesat! (Espanta al mosquit amb la mà) Sort que amb el tira-fresca estem més airejats.

 

(En aquest moment apareix el coronel Manoquemano).

 

CORONEL- Bon dia ciutadana, devant seu té el coronel Manoquemano, representant de tota la autoritat competent i incompetent.

 

CALORINA- Perdoni, que passa res?

 

CORONEL- Silenci! . (Estira el coll com si fos un periscopi y vigila a un costat i a l'altre) Això no és de la seva incumbència, jove. Per l'autoritar que m'he conferit jo mateix, aquest matí a l'hora d'esmorzar, m'emporto el seu ventilador!

(INDIGNADA)

CALORINA- Com que s'emporta el nostra tira-fresca? Aquest aparell no surt d'aqui! (S'abraça a ell amb braços i cames).

 

CORONEL- Silenci! No cal parlar més. M'emporto l'aparell! Necessitem tots els ventiladors per la guerra.

 

CALORINA- (Apartant-se sorpresa del ventilador) La guerra?

 

CORONEL- (Agafant el ventilador) Amb els tira-fresca construirem un gran canó. No es preocupi, guanyarem la guerra i li enviarem un diploma. (Se'n va).

                       (INDIGNADA)

CALORINA- ¡Estic que trec fum!. (Cridant al Cucó)  ¡Cucó!, on ets?.

 

CUCÓ- (Guaitant des de sota, molest per haver estat despertat) ¿Perquèeee?.

 

CALORINA- (Moviment simultàni d'ambdos personatges en tres temps) Ai, Cucó!. En aquest  ”planeto” s'estàn posant les coses molt lletges.

No sé qué farem sense el tira-fresca!

¡Ens atxitxarrarem!

                       (OPTIMISTA)                     

CALORINA- Se m'ocurreix una cosa!, Cucó, qué et sembla si fem un llarg viatge?

 

CUCÓ- Sí

 

CALORINA- Pero serà un viatge perillós. Vols venir?

 

CUCÓ- Sí

 

CALORINA- Doncs vinga, anem a fer les maletes (l'empeny dins el seu túnel)

 

CUCÓ- (En off) i perquè?

                 

                               

CALORINA- Rajos abrasadors!, Cucó. Va, ves de pressa!

 

 

ESCENA CINQUENA

 

CREMART Y UIQUINFRED

 

(Apareix el coronel Manoquemano amb la màquina de guerra del planeta Cremart i comença a disparar. A Uiquinfred surt en Gelexandre, mira al seu voltant i desapareix)

CORONEL- Endavant els meus valents, i també els meus covards !

 

SOLDAT-Sí,sí. Ja vaig, Coronel!

 

CORONEL- Preparats, apuntin, foc!!!

 

SOLDAT-Teniu, teniu cara de bolets!  Teniu  espaghettis exprimatxas!

 

SENYORA CONGELACIÓ- Sargenta Sorbet!, on és?

 

STA SORBET- Estic amagada!

 

SENYORA CONGELACIÓ- Va, surti!  No veu que ens ataquen?

 

STA SORBET- Es que tinc por!

 

SENYORA CONGELACIÓ- Mira, i jo també!

 

STA SORBET- I perque no surt vostè?

 

SENYORA CONGELACIÓ- Perque jo sóc la que mana, i vostè la que obeeix. O es que no se'n recorda?

 

STA SORBET- Ah es veritat! Ja vaig, ja vaig.

 

(Surt la Sargenta Sorbet amb el canó)

 

STA SORBET-  Preparats, llestos,…….A..a..¡Atxiss! Foc!

(Dispara uns quants cops)

 

CORONEL-  Retirada!  Ens ataquen!, pero em retiro jo sol. Vosaltres seguiu disparant . Adéu! (S´en va depressa)

 

STA SORBET- Señora Congelació, on és?.

 

SENYORA CONGELACIÓ- Estic amagada.

 

STA SORBET- Miri com han deixat el nostre planeta. (Se'n va plorant i sonànt-se)

 

ESCENA SEXTA

BONSCLIMES

(Música del planeta Bonsclimes)  (Apareixen  Calorina y Cucó)

CALORINA- ¡Ai, Cucó, la que s'ha armat! Tot el nostre “planeto” està trencat.

 

CUCÓ- Està  “romput”.

 

CALORINA- Es diu trencat.

 

CUCÓ- “Romput”.

 

CALORINA- Es diu trencat.

 

CUCÓ- “Romput”.

 

CALORINA- Bé, doncs “romput”.

 

CUCÓ- Vaja, està trencat!

 

CALORINA- Mira!, Uiquinfred també està trencat.

 

CUCÓ- Ahhh , sí, està ”romput”!

 

CALORINA- ¡Ai, Cucó! I nosaltres en aquest planeta tant txatxi, ple de fruites, on no hi ha guerres i fa bon temps, pero habita aquesta horrible criatura (mirant als costats) serà millor que abaixem el tò de veu.

 

CUCÓ- (Alçant la veu) I perquè?

 

CALORINA- Shhhhhh! Silenci! (Mirando hacia los lados) Per cert Cucó, tu tens gana? Perque jo tinc una gana que fa por.

 

CUCÓ- I perquè?

 

CALORINA- Doncs perque serà, perque porto hores sense posar-me res al pap i ja em sona fins i tot la panxa. Vols sentir-la? (En Cucó s'acosta i sona un xiulet tres cops. L'últim, que sona més fort, li provoca un ensurt) . Cucó! Anem a menjar unes fruitetes!

 

CUCÓ- No, en Cucó menja terra.

 

CALORINA- Es millor la fruita.

 

CUCÓ- Es millor la terra.

 

CALORINA- Es millor la fruita.

 

CUCÓ-Es millor la terra.

 

CALORINA- Es millor la “truita”

 

CUCÓ- Es millor la “ferra”

(Es queden mirant estranyats)

 

CALORINA- Bé, doncs tu menja fruita i jo menjo terra. No, no! A l'inrevés.

(Calorina intenta agafar la fruita de l'arbre. En Cucó s'en va mossegant la terra)

                       (FRUSTRADA)

CALORINA- Res, que no hi arribo!, Ja podrien estar mes baixes, coi! (Ho intenta uns quants cops)

 

(Apareix Gelexandre)

GELEXANDRE- Observo, senyoreta, que intenta arribar als sucosos fruits d'aquest arbre que, per altra banda, resulta massa alt per vostè.

 

CALORINA- (Respòn mentre segueix saltant) Doncs si, Argh!...Argh! No hi arribo, i em fa una ràbia! Argh! Argh! (respira fatigada) (De repent s'adona de que està parlant amb un desconegut i es gira) Ai! Socors! Un enemic!, un uiquinfredolic! No disparis, siusplau, estic desarmada! (S'amaga darrera de la palmera)

                    

GELEXANDRE- Pero, senyore